La profunditat de les lesions

Actualment ens trobem davant un període en el qual es parla molt de les lesions, això es deu a la situació que hem viscut del COVID-19 i el període d'"inactivitat" que han tingut els esportistes. Al parlar d'inactivitat, em refereixo a la pràctica del seu esport i en condicions reals. De fet, he llegit que a la lliga Alemanya de futbol, hi ha hagut 6 lesions en 8 partits. Tot i que les lesions no només afecten la situació actual. Estan presents al dia a dia dels esportistes, i de persones no esportistes. Cert és que els esportistes i les persones que practiquen esport, encara que sigui de forma amateur o per oci són persones més vulnerables davant les lesions. Parlar d'esportistes no implica parlar d'esportistes d'alt rendiment, qualsevol persona que practiqui esport és més vulnerable a tenir alguna lesió.

Quan parlem de lesió, probablement el nostre cap ho relacioni, de manera immediata, amb algun tipus de dolor o manifestació física. Però, una lesió només té afectació física? Des del meu punt de vista, seria una errada pensar o contestar aquesta pregunta de forma afirmativa.

Diferenciarem dues etapes, l'etapa preventiva i l'etapa de rehabilitació. A la preventiva podem situar tot aquell treball que fa l'esportista per intentar prevenir qualsevol mena de lesió, treballant i preparant el seu cos perquè aquest reaccioni i s'adapti de la forma més òptima i eficient possible a les demandes de l'entorn. Aquest treball es realitza amb l'ajuda de fisioterapeutes i preparadors físics. Em deixo algun professional més? Mentrestant, l'etapa de rehabilitació és l'etapa post-lesió, és a dir, la persona ja ha patit la lesió. El treball d'aquesta etapa comença amb el treball del metge o la metgessa, els quals són els responsables de fer un diagnòstic. Després és el torn dels i les fisioterapeutes, ja que el metge els hi deriva la persona lesionada per començar el procés de la rehabilitació i recuperació d'aquest dolor o manifestació física de la lesió. Ara toca repetir la mateixa pregunta que he fet anteriorment, em deixo algun professional dins aquesta etapa?

Ara em toca arriscar a mi, així que m'atreveixo a dir que la majoria de les respostes han estat negatives, és a dir, que no falta cap mena de professional a cap de les dues etapes anteriorment mencionades. Per donar aquesta resposta he arriscat, però també he generalitzat, evidentment no puc donar una resposta individualitzada a un text que pot llegir qualsevol persona. Si les respostes han estat negatives, és com que només entenem la lesió com a una manifestació física. Creu-me si et dic que això no és així, una lesió té una IMPORTANT manifestació psicològica. Ara explicaré una mica el perquè d'aquesta manifestació. Tornarem a dividir el treball de la lesió en dues etapes, només que enfocades cap a una perspectiva psicològica. A l'etapa preventiva, la intervenció psicològica agafa sentit quan entenem que algunes variables psicològiques com la personalitat, recursos d'afrontament i l'estrès tenen un pes molt important a la probabilitat de lesió d'una persona. De les mencionades m'aturaré unes línies a explicar la variable de l'estrès, ja que possiblement és amb la que més identificat o identificada et sentis. Uns dels símptomes més típics de l'estrès és la tensió muscular la qual augmenta la probabilitat de lesió amb la pràctica esportiva, ja que el cos no pot reaccionar igual a les demandes de l'entorn i la situació. A més, l'estrès té influència damunt altres variables psicològiques, per exemple, l'atenció, augmentant així la probabilitat de lesió, ja que al fet d'estar menys atents o més dispersos ens pot fer ignorar estímuls importants. Un exemple del que acabo de comentar, imagineu-vos que sou un jugador o una jugadora de bàsquet, i esteu entrant a canastra, i no presteu atenció a un defensor que hi ha davant vosaltres (pel tema que hem comentat anteriorment), i li trepitgeu el peu, desencadenant una lesió al turmell. Referent a l'etapa de rehabilitació o de postlesió, és important posar-nos al lloc de la persona lesionada, aquesta té pèrdues molt importants al seu dia a dia. Alguns exemples d'aquestes pèrdues: - Pèrdues socials: els i les esportistes hauran construït un entorn social relacionat amb l'esport, per exemple l'equip al qual pertanys. - Pèrdua d'una passió, hobby o espai per evadir-te. - Un altre factor important i el darrer del qual parlaré, és la identitat esportiva: entesa com el grau en què l'esportista se sent identificat amb el seu rol com a esportista. Parlar de pèrdua d'identitat pot ser molt dur, ja que l'esportista pot no sabre qui és en aquest moment, i poden començar a sortir dubtes i bucles de pensaments importants al seu dia a dia. Un exemple d'això, he sentit esportistes comentar, durant aquest desconfinament, necessitem sentir-nos un altre cop jugadors de bàsquet, de futbol, atletes, etc. Amb aquesta expressió ens donen a entendre una mica el que significa perdre aquesta identitat. T'imagines perdre la teva identitat, amb el que t'identifiques? No seria agradable no? Doncs això pot passar durant un període postlesió. Qualsevol pèrdua genera un impacte emocional molt important damunt la persona que sofreix aquesta o aquestes pèrdues, és molt important ajudar a la persona a gestionar totes aquestes emocions de la millor manera possible, a més d'ajudar-lo a recuperar aquestes pèrdues, tot i la lesió, si es realitza un bon treball planificat, amb unes pautes i eines psicològiques es pot treballar perquè la persona lesionada segueixi sentint-se esportista, segueixi dins el grup social que havia creat, etc. A més, és important, sempre que sigui possible, treballar amb tots els professionals que intervenen damunt la persona per ajudar-lo al màxim a afrontar aquest procés. Per acabar, dir-vos que és molt difícil posar-nos 100% al lloc d'una persona lesionada si no ho hem estat mai, i no hem passat mai per aquestes fases, però les persones que han viscut alguna lesió que els hagi fet estar al marge de l'esport que practiquen ho entendran perfectament. Per això és tan important treballar en l'àmbit psicològic una etapa de lesió. És important obrir la nostra visió o percepció quan parlem de lesió, anem més enllà d'una manifestació física, comencem a incorporar la manifestació psicològica.