.png)
Si el nostre cap fos com Pinotxo, el personatge de conte al qual li creixia el nas cada vegada que mentia, tindria un nas enorme, perquè el nostre cap ens menteix. La pobra no ho fa amb mala fe, però ho fa. Podríem parlar de molts aspectes que fan que el nostre cap ens menteixi, però parlaré d'un en concret. Les següents línies no són exclusives de l'àmbit esportiu, en el nostre dia a dia ocorre el mateix, encara que avui em centraré en el primer.
Per a entendre això cal parlar de distorsions. Les distorsions són errors sistemàtics de processament d'informació que afecten com interpretem, recordem i prenem decisions. Aquestes distorsions són dreceres mentals que el cervell utilitza per a simplificar la presa de decisions, ja que no podem estar constantment analitzant-lo tot, en situacions complexes o d'incertesa. Encara que tals dreceres són útils (heurístics), algunes vegades condueixen a errors (distorsions) que ens fan percebre la realitat de forma distorsionada. Existeixen molts tipus de distorsions, un dels quals és la distorsió de disponibilitat, del qual parlaré a continuació.
La distorisó de disponibilitat és una drecera mental que emprem per a jutjar la probabilitat que ocorri un esdeveniment en funció de la facilitat amb la qual podem recordar exemples d'aquest mateix esdeveniment. En altres paraules, com més ràpidament puguem evocar un record, més probable ens sembla que es repeteixi. Aquest tipus de biaix no sempre reflecteix la realitat objectiva. Perquè entengueu millor al que em refereixo posaré alguns exemples:
Imaginem un futbolista que, durant diversos partits recents, ha fallat en moments clau en intentar una passada arriscada. Encara que al llarg de la temporada la seva taxa de passades reeixides ha estat alta, els errors recents estan frescos en la seva ment i provoquen que sobreestimi la probabilitat de fallar en futures ocasions. Aquesta percepció errònia, influïda pel biaix de disponibilitat, pot portar-li a evitar prendre riscos i optar per passades més segures, afectant el seu joc de manera negativa.
Imaginem a un tenista que, en diversos partits recents, ha comès errors en moments crucials. Encara que aquests errors representen només una petita part del seu acompliment total, la facilitat amb la qual pot recordar aquestes fallades podria portar-li a pensar que "sempre falla" en moments decisius. En conseqüència, aquest biaix distorsiona la seva autopercepció, afectant la seva confiança i la seva capacitat de rendir ben baix pressió.
La influència de la distorsió de disponibilitat no sols afecta a la confiança de l'esportista, sinó també a la seva capacitat per a avaluar riscos i oportunitats en el joc. Quan un jugador recorda més vívidament una jugada que va sortir malament, podria evitar prendre riscos raonables en situacions futures, fins i tot si aquests riscos són necessaris per a obtenir el millor resultat. De manera inversa, un jugador que recordi fàcilment un èxit recent podria sobreestimar la seva capacitat per a replicar-lo, portant a decisions més impulsives o riscos mal calculats.
L'impacte d'aquesta distorsió pot ser especialment perjudicial en esports on la presa de decisions ràpides és crucial. En bàsquet, per exemple, un base que va fallar diversos llançaments importants podria dubtar a llançar en situacions decisives, fins i tot si les estadístiques mostren que és un tirador de confiança en aquests moments. Aquest dubte, fruit del biaix de disponibilitat, pot desestabilitzar el seu joc i el del seu equip.
Aquesta informació estarà més accessible al nostre cap en funció de la quantitat d'inputs que estiguem rebent constantment (siguin interns o externs), per experiències passades i per l'impacte emocional que s'hagin generat en aquestes situacions.
En la quantitat d'inputs té especial rellevància l'autodiàleg, o el discurs intern que té un esportista aconsegueixo mateix. És una eina poderosa que influeix en com s'interpreten les situacions i experiències i, per tant, en la forma en què la distorsió de disponibilitat es manifesta.
Autodiàleg desadaptatiu. Quan un esportista utilitza un autodiàleg desadaptatiu, aquest reforça la distorisó de disponibilitat. Frases com "sempre fallada en els moments importants" o "mai seré capaç de rendir bé sota pressió", "que dolent que soc", "no em surt res", etc., s'alimenten d'aquests records recents de fallades. L'autodiàleg desadaptatiu crea una narrativa interna que magnifica els errors i disminueix els assoliments. Aquest tipus de diàleg intern amplifica l'impacte de la distorsió de disponibilitat, creant un cicle en el qual les experiències negatives són més accessibles en la memòria i, per tant, semblen més comunes del que realment són.
Autodiàleg constructiu. Per contra, pot contrarestar la distoriso de disponibilitat. Utilitzar frases com "he tingut bons resultats sota pressió en el passat" o "una fallada no defineix el meu rendiment complet" ajuda a posar en perspectiva els errors recents i a evocar records d'èxit. Un autodiàleg constructiu convida a l'esportista a recordar de manera més equilibrada tant els encerts com els errors, la qual cosa redueix l'efecte distorsionador de la distorsió de disponibilitat. En enfocar-se en assoliments passats i en la seva capacitat general, els esportistes poden construir una narrativa interna més realista i alineada amb el seu veritable nivell d'habilitat.
Com podem confiar en nosaltres mateixos quan la informació que ens donem constantment i a la qual accedim és el mal que fem les coses i el poc preparat que estem per a afrontar aquestes situacions? Això comporta a una baixa confiança i a un increment d'ansietat, ja que el nostre cos es troba en constant alerta.
Per a acabar, la distorsió de disponibilitat és un fenomen que afecta a tots els éssers humans, i els esportistes no són una excepció. Si bé és impossible eliminar per complet aquestes distorsions cognitives, comprendre com funcionen i aprendre a gestionar-los pot marcar una gran diferència en el rendiment esportiu. Al final del dia, les decisions esportives han de basar-se en la realitat objectiva i no sols en el que la nostra ment recorda amb major facilitat. Treballar l'aspecte psicològic ens ajudarà a reduir l'aparició d'aquestes distorsions i si apareix poder reduir el seu impacte tant en el rendiment com en les altres variables.
留言